Llegim?

jordalgar - La Caputxeta Vermella políticament correcta
A continuació teniu un relat curt d'una versió políticament correcta del popular conte de La caputxeta vermella. En aquesta versió es ridiculitza l'ús o abús d'un llenguatge políticament correcte.Tanmateix nosaltres intentarem ser curosos en la selecció dels mots.

M'agradaria que durant el curs llegíssiu un llibre. Hi ha llibres de tota mena: relats curts, novel·les històriques, de ficció... Proposeu-ne un i escolliu-ne un per llegir durant el curs.

Els editorials de diaris ens podem servir com a models de llengua i ens poden ajudar a millorar el nostre lèxic. Poden ser una gran ajuda per a la redacció d'articles d'opinió.



La Caputxeta Vermella
(Versió políticament correcta, original de James Finn Garner)

Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d’un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l’àvia –no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l’àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d’ella mateixa en tant que persona adulta madura.
Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s’hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.




De camí cap a ca l’àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:
- Una mica de berenar saludable per a l’àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d’ella mateixa en tant que persona adulta madura.
- Saps, maca? – li va dir el llop -. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.
- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista – li va dir la Caputxa Vermella -, però l’ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t’ha dut a enfrontar-te al món d’una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.
La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop – a qui la seva condició de marginat social l’havia alliberat de l’obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental – sabia una drecera per arribar abans a ca l’àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l’àvia, una acció del tot comprensible venint d’un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionalistes del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l’àvia i es va ficar al llit.
La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:
- Àvia, et porto el berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l’acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.
Des del llit, el llop va dir amb veu fluixeta:
- Vine més a prop, nena, que pugui veure’t.
La Caputxa Vermella va dir:
- Ah, no me’n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!
- És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.
- Àvia, quin nas tant gros que tens... Relativament, és clar, i sens dubte atractiu, a la seva manera.
- És que he flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
- Àvia, quines dents tan grosses que tens!
- Estic molt content de ser “qui” sóc i “com” sóc – va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l’evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal.
Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell s’estimava més que li diguessin “company tècnic en carburant forestal”). Va entrar corrents a la caseta, va veure l’avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral, però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.
- Escolta, noi! Què t’has cregut? – li va preguntar la Caputxa Vermella.
El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
- Entres aquí com un individu d’una civilització primitiva, deixant que l’arma pensi per tu! – va exclamar la Caputxa Vermella -. Sexista! Discriminador d’espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l’ajut/da d’una persona masculina?
Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l’àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d’aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l’àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.

James Finn Garner és un escriptor nord-americà, autor de Contes políticament correctes i  Apocalypse Wow.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

hola! jo el llibre que recomano és 1984 d'en George Orwell.És una antiutopia, la visió profètica d'Orwell d'una societat totalitària situada suposadament en un futur proper. El protagonista, anomenat Winston, treballa al Ministeri de la Veritat, on es dedica a manipular i transformar les notícies i la història. Poc a poc es va rebel·lant contra el sistema, tot i saber que la seva lluita no pot tenir un final feliç. Es parla per primera vegada del BIG BROTHER (gran hermano)qui tot ho controla.

Anònim ha dit...

Perdó! sóc l'Elena Sánchez.

Anònim ha dit...

Hola a tots!
El llibre que jo vull recomanar (i que potser molts de vosaltres heu llegit) és L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. L'argument gira entorn un llibre i el seu autor i inclou diferents temàtiques que van des de la històrica (la Barcelona de principis del sXX), la intriga i l'amor, entre d'altres. És un d'aquells llibres que, un cop el comences, no pots parar de llegir-lo fins a conèixer el desenllaç.

Per altra banda, durant aquest quatrimestre voldria llegir-me Mil sols esplèndids, de Khalad Hosseini. Aquest autor també ha escrit El caçador d'estels, novel·la que ja m'he llegit i que em va agradar molt, tant per la història que narra com pel context i la realitat on succeeix.

Glòria Boada

Anònim ha dit...

Hola!

Jo us recomano un llibre d'aquells que es llegixen en un moment. És "El Silenci" d'en Gaspar Hernández. És una història on es destaca la importància del poder que pot tenir la ment humana i de la confiança en un mateix.

Adoració,

joaquim armengol ha dit...

Ei! Us recomano 'L'últim dia abans de demà' un llibre de l'Eduard Márquez que ben segur us sorprendrà. És un exemple d'escriptura excel·lent, amb l'avantatge que només té 144 pàgines i que, un cop es comença, no es pot deixar. Una història sobre l'existència, els records, la pèrdua i la incertesa d'un demà amb esperança!
Ja em direu!

Anònim ha dit...

Hola! Jo us vull recomanar "Les nou revelacions", de James Redfield. La novel·la narra la búsqueda d'un manuscrit desaparegut al Perú, que conté les nou revelacions que faran canviar la humanitat per començar un nou món. La búsqueda de les revelacions és, en el fons, una búsqueda interior... Tracta sobre les energies personals, i la presa de decisions seguint l'instint.

També m'agradaria reforçar algunes de les recomanacions d'altres companys que a mi també m'han agradat: El Silenci, de Gaspar Hernández, l'Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón i també les dues novel·les d'en Khaled Hosseini.

Fins a la tarda!

Eva

Mario Chumilla ha dit...

Hola!

per variar una mica us recomano un llibre/guia que estic llegint actualment que es diu "Excursions per l'autèntica naturalesa de Catalunya" de l'editorial "Optima".
El llibre relata detalladament 17 excursions que es poden realitzar per diversos paisatges naturals de Catalunya on s'explica informació útil per a dur-les a terme com per exemple la forma d'accés, dificultat, llocs per a menjar o consells per a l'excursionista.
Hi han excursions tan diverses com la dels Aiguamolls de l'Empordà, les Agulles de Montserrat o Aigüestortes.
Crec que es una guia força complerta que ens anima a sortir de casa per a conèixer la nostra riquesa natural i a més practicar una mica d'esport.

Salut!

Anònim ha dit...

Hola!

Jo he triat per llegir cap a terres salvatges (into the wild). És la història d'un noi de familia benestant que va decidir marxar de casa i donà tots els seus estalvis a una organització humanitària. Va abandonar els seu cotxe i els pocs diners q portava a sobre els va cremar. Va vagarejar per tot amèrica del Nord buscant experiències noves fins q va arribar a Alaska. Allà va entendre el verdader sentit de la felicitat. La felicitat no són els diners ni les riqueses si no el camí q vivim cada dia si aquest el sabem assaborir.

Maria Sanchez

Anònim ha dit...

Bon dia,

el llibre que llegeixo jo és "Els nens de Sukhavati" de Jostein Gaarder. Narra que la creació del món és un conte de fades que s'inventà l'Oliver, un ésser que viu a Sukhavati, un país més enllà de l'Univers. Dos petits entremaliats que viuen a Sukhavati (la Lik i en Lak) entren al món per propagar-los que formen part d'un conte de fades i...

Núria Noguer