LA VIOLÈNCIA A LA TELEVISIÓ
No cal ser un teleaddicte per percebre la presència habitual d’escenes violentes en les emissions de la programació televisiva actual, fet que, atès l’ampli ús d’aquesta forma d’oci, atorga a la violència un lloc en la nostra societat.
D’una banda, és cert que totes les persones som lliures i responsables d’escollir si volem o no veure la televisió i què volem veure-hi, així com de canviar de canal si considerem el contingut desagradable o poc adequat, alhora que hauríem de ser capaços de mirar la pantalla amb una actitud crítica i valorar, cadascú per si mateix, què és moralment lícit i què no ho és d’allò que hi apareix. Cal considerar, també, que si els continguts violents continuen apareixent a la televisió, és perquè tenen audiència, de forma que potser ja ens està bé, com a col•lectiu, que hi apareguin.
D’altra banda, però, existeixen grups de persones vulnerables, com és el cas dels nens, que pel fet d’estar en ple desenvolupament de les seva personalitat no disposen encara de suficient capacitat crítica per decidir què els convé veure i què no. A més, tot i que de vegades miren la televisió acompanyats dels seus progenitors o algun altre adult, sovint, com a conseqüència del ritme de vida actual, la miren sols. I fins i tot en l’horari de programació infantil, apareixen escenes marcadament violentes. Des del punt de vista que, ens agradi o no, la televisió ha esdevingut un referent per a la nostra societat i en la programació apareixen de forma habitual continguts violents, seria bo reflexionar sobre els valors socials que estem fomentant entre tots.
Eva Pla i Quintana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada