divendres, 3 de juny de 2011

ÚLTIMA SESSIÓ

Farem repàs.
Avaluarem una expressió oral.

Un bon text per ser dit

Benvinguts i benvingudes al “I Cicle de conferències sobre cèl•lules mare en el tractament del càncer de mama” organitzat en motiu del 25è aniversari del grup de Biologia Cel•lular del càncer de la Universitat de Girona, amb l’objectiu de divulgar la investigació que s’està duent a terme en aquest camp d’estudi.



Quan, fa uns mesos, els resultats d’una enquesta realitzada per un grup d’estudiants d’aquesta Universitat van mostrar que la majoria de la població de la ciutat de Girona desconeixia les investigacions que s’hi duen a terme, ens vam adonar que calia apropar-nos a la societat. Aquest fet va coincidir amb el 25è aniversari del grup, i amb una sèrie de converses que feia temps que es coïen als despatxos sobre la necessitat de fomentar una cultura científica popular, que permeti a la ciutadania en general comprendre la revolució científica dels últims anys, des del projecte genoma humà o la creació d’organismes transgènics, fins al diagnòstic prenatal o les aplicacions de les cèl•lules mare, per poder prendre, quan calgui, decisions informades al respecte. Per tot això, vam decidir convidar per a la ocasió alguns dels científics més destacats del camp de les cèl•lules mare en el tractament del càncer, personatges que destaquen no només per ser excel•lents investigadors, sinó per la seva implicació diària en la millora de la nostra societat.

Des del grup de Biologia Cel•lular, esperem despertar l’interès científic dels assistents a les conferències i que, en finalitzar aquesta setmana, Girona conegui una mica millor tant les cèl•lules mare com la malaltia protagonista del nostre segle.

Sense més preàmbuls, us deixo amb la primera ponent: la doctora Maria Carreiro, del grup de Breast Cancer Stem Cells del CIC BioGune de Bilbao, que parlarà sobre la identificació de cèl•lules mare en mostres de teixit mamari humà.



Eva Pla Quintana

dimecres, 1 de juny de 2011

un bon text per ser dit


 

Benvinguts al I cicle de conferències "Preguntar i pensar" unes jornades que iniciem des de la Facultat de Filosofia de la UdG i dedicades al pensament filosòfic -això tan démodé i menystingut als nostres dies -, les jornades neixen amb l’objectiu de fomentar la reflexió seriosa i el pensament crític al voltant de la problemàtica social contemporània.

Avui, com mai abans, la filosofia sembla volgudament allunyada del ciutadà, com si es tractés d’una nosa atàvica i arcaica. És evident que aquesta ha perdut el seu lloc vital dins la societat, un lloc, de fet, fonamental, i que des d’aquí intentarem reivindicar modestament.

Els pensadors, altrament anomenats filòsofs, creiem, haurien d’estar al centre de la vida social per la seva lliure i necessària voluntat de qüestionar el món. De fet, qui, entre nosaltres, pot obviar que té la inevitable necessitat de fer-se preguntes? Si en aquest interrogar-se natural i íntim apliquem el rigor, la mirada ampla i penetrant d’una crítica positiva, ens trobarem a l’inici del veritable diàleg social, i d’una societat, els individus de la qual, esbossaran l’autonomia del seu destí.

Per tal de començar de la millor manera, i com a clara declaració d’intencions, aquest I cicle de conferències comptarà amb tres exel•lents figures del pensament filosòfic contemporani: Slavoj Sisek, Peter Sloterdijk i Eugenio Trías.

Així doncs, és un plaer cedir la paraula al nostre primer ponent, el senyor Slavoj Sisek, professor de la Universitat de Liubliana, a qui dono efusivament les gràcies per haver acceptat la nostra humil invitació.

Moltes gràcies per la vostra vinguda.





Joaquim Armengol














dimarts, 31 de maig de 2011

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER ESCRIT

Els objectius són, per una banda, fer difusió i, de l'altra, celebrar una subhasta.
dotació d'equips informàtics pel nou espai.
cal destacar la participació d'aquest pintor, qui ens ha fet recórrer aquest camí.
per una banda ajudar aquest col·lectiu, i per l'altre,  promoconar-lo.
recollir fons per l'associació Bitemps.
el voluntariat en sí mateix.

trigarem el menys possible o al menys possible.

L'Optimot ens ha resolt el dubte de l'altre dia.


Trigarem al menys possible

Com sabeu, en la llengua formal, l'article el en contracció amb la preposició a introdueix expressions temporals o aspectuals superlatives que contenen un adverbi: al més aviat possible, al menys tard possible, etc. A més, però, cal indicar que les expressions superlatives també poden modificar quantitativament el predicat, com és el cas del vostre exemple: Trigarem al menys possibleAjusteu-vos a les indicacions rebudes al més possible, expressions que tenen equivalent en tan poc com pugueu (o com menys millor), tant com sigui possible (o com més millor).

L'Optimot és un servei de resolució de consultes que ofereix la Direcció General de Política Lingüística conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Per les característiques de la vostra consulta, en la resolució de la resposta hi ha intervingut l'Institut d'Estudis Catalans, que té, entre altres funcions, la d'acadèmia de la llengua catalana, i n'estableix la normativa per mitjà de la seva Secció Filològica.

divendres, 27 de maig de 2011

UNA BONA RESSENYA

L’últim dia abans de demà

Després de vint anys sense saber-ne res, el protagonista de la novel•la troba en Robert, un amic de la infantesa, adolescència i joventut, convertit en un tinyós i solitari sense sostre. Empès per les ganes de recuperar tota la seva història comuna i de reparar els errors del passat, decideix acollir-lo a casa seva. Aquesta decisió, feta amb les millors intencions, esdevindrà l’inici d’una tragèdia espantosa.

A partir d’aquesta anècdota inicial es construeix el primer pla temporal de la narració, que consisteix en un recorregut per la vida dels protagonistes en el passat: l’escola, pares, les relacions amoroses, en especial amb la Francesca, els estudis universitaris, la ruptura...; el segon pla temporal de la narració es desenvolupa en el present, a partir de l’arribada del Robert a casa del protagonista i se centra en les conseqüències tràgiques que tindrà aquesta decisió en la vida del protagonista i de la seva família, la seva muller Nora, i la Jana, l’única filla que tenen.

L’estructura de la història es construeix a partir d’escenes, aparentment aïllades, que es van complementant i que acaben generant un tot que permet descobrir i entendre els esdeveniments del passat i del present, a cops divertits, d’altres dolorosos, sempre emotius.

Eduard Márquez ha escrit una novel•la amb una coloració fortament autobiogràfica, amb l’estil curós de sempre, impecable, i un llenguatge despullat de qualsevol retòrica, net, precís, excel•lent, a la recerca expressa de la musicalitat i la forma del poema.



Joaquim Armengol












Aprendre llengües: [664] Neix el portal Babel a la UdG

Aprendre llengües: [664] Neix el portal Babel a la UdG: "El Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona ha obert un portal lingüístic anomenat Babel amb una excel·lent visió del que ha..."

ERRADES I MILLORES POSSIBLES

podia trigar una any en resoldre-ho
s'amaga darrera de cada peça
gràcies per la vostre presència
tampoc ens estranya tenir-ho
l'objectiu és informar al ciutadà de la realitat
hi ha algun aspecte que no s'ha contemplat

EL DUBTE DE LA SETMANA. 13

En aquelles franquícies sempre hi ha vestuaris per emprovar-se la roba, tres per a dones i dos per a homes


Penúltima sessió

Avaluarem una expressió oral.
Corregirem i farem repàs.

divendres, 20 de maig de 2011

Xerrada amb Ferran Suay per parlar dels hàbits lingüístics

El proper dijous, 26 de maig de 2011, a les 19 h, la Casa Orlandai de Sarrià (Barcelona) i Tallers per la Llengua us proposem una xerrada amb Ferran Suay per parlar dels hàbits lingüístics, dels processos de submissió lingüística i de la situació actual del català, des d'un enfocament psicològic. Una sessió molt amena i engrescadora. Després de la sessió, obrirem el tema al debat.


http://tallers.cat/noticies/19-cursos/194-canviem-els-nostres-habits-lingueistics.html

 

Què fem els catalanoparlants amb la llengua?

Com és que parlem tan poc en català?

Hem de seguir fent-ho com ho hem fet sempre?

Podem ser educats i parlar en català al mateix temps?

Aquestes i altres preguntes miraran de trobar algunes respostes útils, partint del camp de la Psicologia.

FERRAN SUAY I LERMA (València, 1959). Doctor en Psicologia per la UV. Fundador i president de Tallers per la Llengua, és dinamitzador lingüístic i coautor del Taller d'Espai Lingüístic Personal (TELP). Escriu al bloc “De l'horta estant”(hortaestant.blogspot.com), col·labora setmanalment amb l'Avui i El Punt, i ha escrit articles per diverses publicacions científiques. És coautor dels llibres "El despertar dels Països Catalans" (La Busca, 2004), "Identitats: convivència o conflicte?" (Afers, 2006), "Psicobiologia de l'esport i l'activitat física"(SPUV, 2008) i "Sortir de l'armari lingüístic" (Angle, 2010).

Casa Orlandai

c/Jaume Piquet, 23

08017 Barcelona

Entrada gratuïta.





















PROPOSTA D'EXPRESSIÓ ESCRITA: text per ser dit 3


    L’Escola d’Art de la vostra localitat ha organitzat una exposició de treballs realitzats pels seus alumnes durant aquest curs acadèmic per recollir fons per a una institució benèfica.

Escriviu un text d’unes 200 paraules que serveixi de presentació de l’exposició. Expliqueu-ne la finalitat benèfica.

ERRADES I MILLORES POSSIBLES

Ell obrirà el cicle de conferàncies parlant de "L'evolució de les associacions en els darrers vint anys"
Cal conscienciar a la població.
cal donar impuls a les associacions per a què puguin continuar...
Benvinguts a la "X conferència sobre l'Associació de joves"
Aquest llibre reflexa la vida quotidiana
només dir-vos que desitjo que en gaudiu.
anirà a càrrec del sr. Prat.

EL DUBTE DE LA SETMANA 12

Arran de la crisi econòmica que afecta els països de la Unió Europea els comerciants han baixat els preus a fi d'aconseguir més ingressos diaris.

Arran de la crisi econòmica que afecta els països de la Unió Europea els comerciants han abaixat els preus a fi d'aconseguir més ingressos diaris.





RESPOSTA

baixar o abaixar?


Cal diferenciar el verb baixar del verb abaixar. El verb baixar pot ser intransitiu i transitiu; en canvi, abaixar és sempre transitiu.
Com a intransitiu, el verb baixar s'utilitza quan les persones o les coses fan l'acció de baixar. Per exemple: Han baixat al jardí, Aquest cap de setmana la temperatura baixarà, Els preus no baixen mai.

Quan es fa servir com a verb transitiu, baixar significa que algú desplaça de dalt a baix alguna cosa o algú. Per exemple: Ja he baixat les maletes, Has de baixar la roba del terrat, Pots baixar el nen de la trona?

En canvi, abaixar significa 'fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior, a un grau inferior d'intensitat'. Per exemple: Han abaixat el preu del peatge, Quan el va veure, va abaixar la vista, Abaixa la ràdio, que no et sento.




12 sessió

Treballarem els adverbis i les locucions adverbials (pàg. 393).
Avaluarem una exposició oral.
Parlarem de convencions estilístiques (pàg. 382).
Farem repàs a partir del model de prova publicat al llibre (pàg. 532)

dijous, 19 de maig de 2011

PROPOSTA D'EXPRESSIÓ ESCRITA : text per ser dit 2

La universitat a la qual esteu vinculat/ada professionalment us ha encarregat, a través del vostre departament, que organitzeu i presenteu un cicle de conferències, per a l’inici del pròxim quadrimestre, sobre un tema de la vostra especialitat.

Redacteu el text de presentació que llegireu a l’inici d’aquest cicle de conferències en què informareu del contingut, els objectius i el perquè de la tria del tema i dels ponents per a aquestes conferències.

Cal que el text contingui uns 200 mots.

dilluns, 16 de maig de 2011

11a SESSIÓ


Treballarem les conjuncions (pàg. 357-365 i 408)

Farem exercicis de transformació de frases.
Farem exercicis de lèxic.
Treballarem la lectura en veu alta.

Solucions a l'exercici de transformació de frases

Pàgina 36
  1. li, encengués
  2. volent, -los
  3. A causa de
  4. li'n comprés un de vermell i un de fúcsia
  5. que, cap/gens d'/gaire
  6. al més/ al màxim
  7. volguéssim
  8. Deu
  9. n'hi ha
  10. hi estigués

Solucions a l'exercici de transformació de frases

Pàgina 50 (antepenúltim exercici)

  1. volíem que/participés, hauríem
  2. un cop/una vegada, escrigueu
  3. en té dos/n'hi ha dos
  4. al cap de/ passades
  5. quant/ pel que fa/ pel que es refereix/ referent/ amb relació
  6. com pugueu, potser /segurament/ possiblement
  7. Li, -lo/ -la, 'l/-la
  8. Sabent, sàpigues
  9. entenguem, ens vulguem entendre/vulguem entendre'ns/ ens entenguem
  10. és

Solucions a l'exercici de transformació de frases

Pàgina 64 (penúltim exercici)

  1. l'hagin acabat, solen
  2. venint
  3. que
  4. de
  5. una vegada/un cop/ quan hàgim/haguem/haurem/encara que hàgim/tot i que ja hem/tot i haver
  6. en, gens/gens ni mica
  7. Hi hauràs d'anar/hauràs d'anar-hi
  8. li n'enviéssim, de/ que estiguessin
  9. escrivint, la qual cosa/ cosa que/ fet que
  10. Deu

Solucions a l'exercici de transformació de frases

Exercici pàgina 78 (últim exercici)

1. hàgiu/hagueu, encengueu
2. al més
3. A causa del/ Per culpa dels/ Com que hi ha més
4. tesi, una altra (tesi)/l'altra
5. l'hauríeu traït
6. molts/grans/importants, cap/l'
7. -vos-hi, arribéssiu
8. comenci, la qual cosa/fet que/cosa que/ això, s'hauria de/l'hauríeu de
9. tot/bo i
10. traguem, força/prou/bastants/suficients

divendres, 6 de maig de 2011

UN BON TEXT PER SER DIT D'UNA COMPANYA

Benvinguts al "IV Cicle de conferències d’art i museologia." Enguany des del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona hem organitzat unes jornades que pretenen ser divulgatives, pedagògiques i aclaridores a l’entorn de la difusió de l’art als centres museístics.

Els estudiants d’Història de l’art sovint reclamen una mirada més pràctica i professionalitzadora del fet artístic. I és cert, dins les aules s’escolten incomptables dades històriques, estètiques, iconogràfiques, totes rellevants però bàsicament teòriques. Així, aspectes com la conservació, la difusió, la recerca o les tècniques expositives no es tracten fins als estudis de tercer grau. Els alumnes tenen una visió distorsionada dels centres divulgadors d’art, i és per això que des d’aquestes jornades desitgem anticipar-nos a l’obertura d’aquesta mirada tot oferint la possibilitat d’escoltar personalitats rellevants d’àmbit nacional i internacional provinents de museus tan il•lustres com són el Museu del Louvre, el Museu del Prado, el Museu d’Art Modern de Berlín o el Museu d’Art Contemporani de Chicago.

De ben segur, l’exposició de les tècniques, els recursos i les problemàtiques que sorgeixen en la difícil tasca de captació de públic, permetrà oferir una visió més crítica i universal.

Així doncs, cedeixo la paraula a la primera conferenciant, la senyora Samantha Spencer del Museu d’Art de Chicago, a qui dono les gràcies per haver acceptat la nostra invitació.


Moltes gràcies per la vostra assistència i bona nit.


UN BON TEXT PER SER DIT D'UNA COMPANYA

Benvinguts i benvingudes a la presentació d’aquest cicle de conferències sobre la internacionalització de l’empresa que tindran lloc aquest mes de maig a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona i que estan organitzades pel Departament d’Economia Internacional d’aquesta mateixa facultat.




Pel que fa a la tria dels continguts de les xerrades, aquesta s’ha realitzat atenent criteris que responen per una banda a la ineludible actualització de continguts dins aquest món tan globalitzador i canviant en el qual vivim i per l’altra banda a les necessitats actuals que presenta qualsevol empresa per buscar altres oportunitats de negoci dins aquest context de crisi econòmica. Així doncs, iniciarà la primera conferència el senyor Balletbó, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que ens parlarà del nou “Pla d’Acció Internacional 2010” que es va presentar la setmana passada a Barcelona. Aquesta Cambra compta amb més de 20 anys d’experiència en l’organització i preparació de missions comercials per a petites i mitjanes empreses amb resultats molt satisfactoris per part de les empreses participants. La segona sessió estarà dedicada a informar de tot el ventall d’ajuts que hi ha tant per a empreses que volen iniciar un procés d’exportació i no hi tenen experiència com per a empreses que tenen un procés d’implantació a l’exterior ben consolidat. Aquesta ponència anirà a càrrec del senyor Montero, responsable de la secció d’ajuts del “Instituto Español de Comercio Exterior”. Per tancar aquest cicle de xerrades, us hem preparat un col•loqui molt interessant en el qual els ponents seran diversos empresaris gironins que ens explicaran les seves experiències en l’àmbit de la internacionalització. Es tracta del testimoni de petites, mitjanes i grans empreses que ja han iniciat aquest procés i que n’han obtingut conseqüències molt positives. Creiem que la seva experiència pot ser molt valuosa a l’hora d’engrescar les altres empreses.



Per la meva part només em resta agrair-los l’assistència a aquesta presentació i desitjar-los que treguin profit dels temes exposats al llarg d’aquest mes així com de l’elevada qualitat dels ponents convocats. Tot seguit passo la paraula al degà de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials.

DISCURS INAUGURAL DE QUIM MONZÓ A LA FIRA DE FRANKFURT: un exemple de text per ser dit

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER ESCRIT

CD sense la preposició a
pot afectar negativament a la conducta humana
el canvi amenaça als sistemes
conscienciar a la població

Usos de preposicions
un dels temes més debatuts des de que es va inventar la televisió
un dels debat se centra amb els horaris
en relació al contingut

Altres
la televisió és un aparell molt comú
a l'hora de protegir els seus fills
els hi sembla que no se'n sortiran

UN BON ARTICLE D'OPINIÓ D'UNA COMPANYA

LA VIOLÈNCIA A LA TELEVISIÓ

No cal ser un teleaddicte per percebre la presència habitual d’escenes violentes en les emissions de la programació televisiva actual, fet que, atès l’ampli ús d’aquesta forma d’oci, atorga a la violència un lloc en la nostra societat.

D’una banda, és cert que totes les persones som lliures i responsables d’escollir si volem o no veure la televisió i què volem veure-hi, així com de canviar de canal si considerem el contingut desagradable o poc adequat, alhora que hauríem de ser capaços de mirar la pantalla amb una actitud crítica i valorar, cadascú per si mateix, què és moralment lícit i què no ho és d’allò que hi apareix. Cal considerar, també, que si els continguts violents continuen apareixent a la televisió, és perquè tenen audiència, de forma que potser ja ens està bé, com a col•lectiu, que hi apareguin.
D’altra banda, però, existeixen grups de persones vulnerables, com és el cas dels nens, que pel fet d’estar en ple desenvolupament de les seva personalitat no disposen encara de suficient capacitat crítica per decidir què els convé veure i què no. A més, tot i que de vegades miren la televisió acompanyats dels seus progenitors o algun altre adult, sovint, com a conseqüència del ritme de vida actual, la miren sols. I fins i tot en l’horari de programació infantil, apareixen escenes marcadament violentes.

Des del punt de vista que, ens agradi o no, la televisió ha esdevingut un referent per a la nostra societat i en la programació apareixen de forma habitual continguts violents, seria bo reflexionar sobre els valors socials que estem fomentant entre tots.

 

Eva Pla i Quintana





EL DUBTE DE LA SETMANA 10

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, 1791) fou un compositor de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres.


Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa a l'hora de composar simfonies, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent».

Resposta de l'Optimot

El verb compondre significa 'formar, constituir, integrar, combinar'; també 'crear, elaborar, confeccionar' i 'arranjar'. No és correcte el verb composar amb aquests significats. El verb compondre es conjuga com respondre. Cal dir, per exemple:

- Es dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons).
- És un llibre compost de dues parts (i no És un llibre composat de dues parts).
- Els membres que componen la família (i no Els membres que composen la família).
- Les peces que componen l'exposició (i no Les peces que composen l'exposició).
- L'orquestra es compon de gran varietat d'instruments (i no L'orquestra es composa...).
- Es distreu component poemes (i no Es distreu composant poemes).

Pel que fa al verb composar, significa 'imposar arbitràriament una contribució o una multa'; 'actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat'; 'jutjar, sentenciar com a àrbitre'. Per exemple: Composaren els traginers per haver robat mercaderia.
Les ocasions en què podríem usar composar, doncs, són força més limitades que aquelles que se'ns presenten per usar compondre, que són molt habituals.


PROPOSTA D'EXPRESSIÓ ESCRITA: text per ser dit 1

El Centre d’Estudis de la vostra localitat ha organitzat un cicle de conferències sobre l’associacionisme local i el protagonisme que ha tingut durant aquests vint anys en la recuperació d’espais públics i la creació de centres de serveis  lúdics.




Escriviu un text per ser dit de 200 paraules per presentar l’acte en què glosseu el paper que han tingut les associacions locals en el caràcter dinamitzador de la ciutat.

10a Sessió

Treballarem les preposicions
Avaluarem dues expressions orals
Explicarem com fer un text per ser dit


INSCRIVIU-VOS-HI!

EXÀMENS OFICIALS PER A LA OBTENCIÓ DEL CERTIFICAT DE NIVELL DE SUFICIÈNCIA, DE SUFICIÈNCIA PER AL PDI, SUPERIOR I INTERMEDI EN LLENGUA CATALANA

IMPORTANT: Per poder-vos presentar als exàmens oficials de català és necessari i imprescindible estar fent o haver fet algun cop, al Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona, el curs equivalent al nivell al qual us voleu presentar. L'única excepció és el certificat de nivell de suficiència per al personal docent i investigador (PDI) de la UdG. Així doncs, si no esteu fent o no heu fet, a la

UdG, el curs equivalent al nivell al qual us voleu presentar, no podeu fer l'examen oficial.

CONVOCATÒRIA DE JUNY DE 2011

INSCRIPCIÓ: del 9 al 20 de maig de 2011, en línia al Formulari d'inscripció en línia

Un cop rebem les vostres dades us matriculem i rebreu per correu electrònic el full de matrícula, on hi constarà el núm. de compte corrent on heu de fer l'ingrés.

DIA I HORA DE LA PROVA: la prova oral de nivell superior es durà a terme el dia 10 de juny, en torns de matí o tarda. La prova escrita de nivell superior, el dia 11 de juny, a les 9.30 h. Les proves dels nivells de suficiència es duran a terme el dia 11 de juny a les 10.00 h.

LLOC: les proves es duran a terme, el dia 10 de juny, al matí a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i a la tarda al nivell 1 de la Facultat de Dret, ambdues al Campus de Montilivi de la UdG. El dia 11 de juny a la Facultat de Ciències, al Campus de Montilivi de la UdG, a Girona.

RESULTATS: estaran disponibles a partir del dia 11 de juliol a l’adreça www.udg.edu/cifolc

SOL·LICITUD DE REVISIÓ: s’estableix un període a partir de la data de publicació dels resultats, per demanar revisió d’examen (de l’11 al 15 de juliol).La revisió s’haurà de demanar per correu electrònic a l’adreça examens.cifolc@udg.cat

ASSIGNACIÓ D’HORA PER A LA REVISIÓ: el dia 18 de juliol es publicarà la llista de les persones que hagin sol·licitat revisió a www.udg.edu/cifolc, on s’assignarà una hora per a cada persona.

DATA DE REVISIÓ: el dia 22 de juliol es durà a terme la revisió d’exàmens al despatx 028 del Servei de Llengües Modernes, Edifici de Dret – nivell 0, Campus de Montilivi, Girona, a partir de les 10.00 del matí.

CERTIFICATS: a partir del 27 de juliol (agost tancat) es podran passar a recollir personalment els títols oficials, de 9.30 a 13.30 h. al despatx 023 del Servei de Llengües Modernes, Edifici de Dret – nivell 0, Campus de Montilivi, Girona.



divendres, 15 d’abril de 2011

Dies no lectius!

Recordeu que els divendres 22 i 29 d'abril no hi ha classe.

EL DUBTE DE LA SETMANA 9


Els legisladors no van tenir en compte aquesta possibilitat i, conseqüentment, la llei no fa cap referència explícita a aquest supòsit.

SOLUCIÓ



Els legisladors no van tenir en compte aquesta possibilitat i, consegüentment, la llei no fa cap referència explícita a aquest supòsit.


L'adverbi consegüentment vol dir 'en conseqüència', i s'usa per fer referència a un fet que s'ha dit anteriorment.

Al seu torn, l'adverbi conseqüentment significa 'd'una manera conseqüent', i s'usa fent referència a persones.

Ex: Ha actuat conseqüentment amb les seues idees.

PROPOSTA D'EXPRESSIÓ ESCRITA: LA RESSENYA

Haureu de lliurar la ressenya de la novel·la que esteu llegint el divendres 6 de maig. Ha d'incloure un breu resum i una opinió de no més de 250 paraules.

La ressenya és un text que apareix en revistes, diaris i altres publicacions que té com a finalitat donar compte d’una novetat editorial, sovint de forma descriptiva i objectiva. No s’evita, però, algun comentari crític sobre el valor o la importància de la novetat en referència a la matèria de què tracta.

En els treballs acadèmics, l’encàrrec d’elaboració de ressenyes té la finalitat que l’estudiant demostri que ha llegit l’obra i n’exposi un comentari crític. Aquest fet obliga a tenir un coneixement força aprofundit de la matèria o un treball força acurat de documentació prèvia per tal de valorar en la justa mesura la novetat que representa l’obra pel que fa a la disciplina de què tracta.

9a SESSIÓ

Farem més combinacions binàries de pronoms (pàg. 316-326)
Analitzarem dues expressions orals.
Treballarem aspectes de lèxic (pàg. 289-290)

dimarts, 12 d’abril de 2011

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER ESCRIT

Pronoms relatius
  • viven en una societat en la que aquella solució era inviable
  • hi ha un púbic que li agrada la violència
  • tenim notícies on la quantitat d'informació ens aclapara.
  • veure programes on hi trobem lluites.
Distància respecte al lector
  • crec que
  • considero que
  • m'agradaria exposar
Altres errades
  • etc...
  • haurien d'adoptar mesures per a què els menuts...
  • no fan res de bó.
  • medis de comunicació
  • crisis econòmica
  • l'independència
  • preocupa a la societat
  • una opinió diferent de la dels demés
  • vàries persones

Contraccions
  • s'aposta per el desenvolupament d'energies alternatives
  • un gran dia per el poble català


divendres, 8 d’abril de 2011

8a SESSIÓ

Treballarem la substitució pronominal (pàg. 280-286).

Avaluarem dues expressions orals.
Parlarem de falsos sinònims (ex. 28 i 29, pàg. 289-290)

PROPOSTA D'ARTICLE D'OPINIÓ 4

Llegiu l'article El despertar dels parlants i feu un article d'opinió de 250 mots en què parleu de la situació de bilingüisme als Països Catalans. Valoreu també com actueu vosaltres en aquest context.


El despertar dels parlants



Llegiu també l'apartat reservat al bilingüisme que podeu trobar al manual (pàgines 294-296).
Tingueu en compte per redactar l'article el diàleg de l'exercici 37 de la pàgina 297.





EL DUBTE DE LA SETMANA número 8

En aquesta fragment hi ha dos errors, esmeneu-los.


Els va vèncer el plaç de pagament de la pòlissa perquè no van poder aplaçar el pagament.


SOLUCIÓ
Els va vèncer el TERMINI de pagament de la pòlissa perquè no van poder AJORNAR el pagament.

dijous, 7 d’abril de 2011

UN BON ARTICLE D'UNA COMPANYA

10A: Barcelona decideix

Amb la pregunta “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la unió Europea?”, la consulta popular que tindrà lloc el proper 10 d’abril a la capital catalana, organitzada per la plataforma Barcelona decideix, serà la culminació d'un referèndum fet poble a poble des del 13 de setembre de 2009.

D’una banda, aquesta onada de consultes és un fet històric, que marca un abans i un després ja que, fins al moment actual, els catalans mai havíem mostrat obertament la nostra opinió sobre la independència del territori. Alguns qüestionen la utilitat de la consulta, en relació amb el fet que no sigui vinculant. Cal considerar, però, que opinar de forma oberta i lliure de cara a la resta del món és un primer pas. Anar a votar, per tant, és més útil que parlar de la independència mentre prenem una cervesa amb els amics o un cafè amb els companys de feina. D’altres argumenten que la consulta pot conduir a descohesionar la societat, quan des del punt de vista d’una ment respectuosa, conèixer l'opinió dels nostres conciutadans ens ha d’apropar, enriquint la societat i propiciant el diàleg.
D’altra banda però, cal esmentar que les consultes s’han realitzat de forma molt dispersa en el temps en les diferents localitats participants. A més, en algunes regions la difusió de l’esdeveniment s’ha dut a terme amb escassa antelació, de forma que el mateix dia de la votació els ciutadans encara no sabien ben bé què passava. En aquest sentit, es pot apuntar que, si volem tenir força en un assumpte tan transcendent com el futur del nostre país, hem d’anar a la una i procedir de forma ordenada i tranquil•la.

Davant una oportunitat com aquesta, és important que els ciutadans i ciutadanes ens impliquem, sigui quina sigui la nostra opinió, siguin quines siguin les nostres creences, el dia 10 d’abril hem de fer sentir la nostra veu.



Eva Pla Quintana

dimecres, 6 d’abril de 2011

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER ESCRIT

Els populars han acusat al PSOE
es celebrarà
es senten
10 d'Abril
molt recolzament a  la consulta
varen participar altres municipis
en aquestes consultes es pregunta si: "Hi estàs d'acord?"
se n'ha debatut si són legals
per suposat!
la consulta sobre la Independència

dilluns, 4 d’abril de 2011

divendres, 1 d’abril de 2011

EL DUBTE DE LA SETMANA 7

Les cartes certificades, els les van transmetre la setmana passada i les haurien d'haver transmès  fa un mes.


Solució

Les cartes certificades, els les van trametre la setmana passada i les haurien d'haver tramès fa un mes.



El verb transmetre designa l'acció de fer una retransmissió radiofònica:

Retransmetran la final de la Copa del Rei de futbol.


I també fa referència a l'acció de passar alguna cosa que es posseeix a un altre:


› El llibre recull una sèrie de rondalles que s'han transmès de pares a fills per via oral.


Al seu torn, el verb trametre indica només l'acció d'enviar algú o alguna cosa a la seva destinació:


› Ens han tramès una carta certificada.
› Desitjo trametre-li la meva gratitud més sincera.

PROPOSTA D'EXPRESSIÓ ESCRITA: article d'opinió 3

Feu un article d'opinió que contingui almenys 200 paraules per a una publicació d'àmbit local i exposeu l'opinió sobre la violència als programes televisius.

7a SESSIÓ

Treballarem perífrasis verbals (pàg. 232-236)
Començarem a parlar de pronoms personals i febles I (273-279)
Practicarem la creació de derivats parasintètics (pàgines 205-211)

Avaluarem dues expressions orals

UN ALTRE BON RESUM D'UNA COMPANYA


SENSE SOSTRE A MATARÓ

A Mataró, 200 voluntaris de totes les edats ajudaran la Creu Roja a comptar quantes persones hi ha dormint als carrers de la ciutat. Aquests, es dividiran en trenta grups que després de rebre una sessió formativa, revisaran cada racó de la zona assignada (cotxes, caixers, edificis en obres...). Aquesta tasca té com a finalitat obtenir xifres fiables de la gent que viu al carrer per tal de poder ajustar a la realitat les ajudes municipals dedicades a aquest col·lectiu. Serà l’endemà quant es farà el recompte que permetrà saber quants sense sostre hi ha als carrers de Mataró.


Tatiana Pujadas

UN ALTRE BON RESUM D'UNA COMPANYA


VULNERABLES AL CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic és una amenaça que afecta tots els sistemes agrícoles però és als països més pobres, basats en agricultures de subsistència, on els seus efectes colpegen amb més força.

A Guatemala, l’any 2009 és considerat dels més durs de les darreres dècades perquè els agricultors van perdre totes les collites a causa de les pluges irregulars i els llargs períodes de sequera. Aquests danys massius de les collites fan que els seus preus augmentin notablement.
El 40% dels infants guatemalencs tenen anèmia i pateixen malnutrició, exemple que mostra com els canvis en els patrons climàtics estan lligats a la seguretat alimentària i a la salut. Tot i que els científics es mostren cautelosos a l’hora de responsabilitzar el canvi climàtic dels fenòmens meteorològics extrems, les dades mostren un fort augment de les inundacions, sequeres, huracans i tempestes durant els últims anys.


Els huracans representen una forta amenaça per a Haití, país que pateix una situació de pobresa extrema i és considerat dels més vulnerables del planeta. La desforestació i l’erosió del sòl d’aquest país fan que s’intensifiqui l’efecte tant de la sequera com dels aiguats, fet que provoca una disminució del conreu de mango, fruita de vital importància a Haití.
                                                                                                                                                 Glòria Boada

ERRADES I MILLORES POSSIBLES

el terratrèmol del Japó, ha malmès la central.
un desastre degut al terratrèmol
Chernòbil
arrel de l'incident ocorregut
atmòsfera
les instal·lacions requereixen d'una gran inversió
poden hipotecar a les genereacions futures
la dependència de l'energia obliga a buscar fonts sostenibles, revisant a la baixa els hàbits de consum de la mateixa.
En quant a l'energia solar
Varen provocar
sempre i quan la situació no s'allargui.
pitjor tragèdia a nivell mundial
cal prescindir d'aquesta energia el més aviat possible
tan per a les persones com pel medi
si s'han de buscar alternatives a la mateixa
no obstant, volem arribar a casa.

divendres, 25 de març de 2011

EL DUBTE DE LA SETMANA. NÚMERO 6

Aquesta setmana us proposem de detectar errors en el següent discurs.



SOLUCIÓ

Hem aprofitat els vostres comentaris per confegir les solucions finals. Per tal de facilitar l’anàlisi del discurs, l’hem transcrit i l’adjuntem a continuació:


“Benvingut a la meva nova web (1), espero que sigui la nostra: la teva i la meva. En ella (2) podrem conversar de temes d’interès nostre i de temes d’interès pel(3) país. Afortunadament, les noves tecnologies ens permeten comunicar-nos oberta i directament (4) entre nosaltres (5), i ens permeten apropar-nos a la llibertat. Bé, ja saps (6), quan vulguis ens connectem.” Laporta


Errada 1: Benvingut a LA MEVA NOVA web, espero que sigui LA NOSTRA: LA TEVA i LA MEVA.
Correcció: Benvingut a EL MEU NOU web, espero que sigui EL NOSTRE: EL TEU i EL MEU.

Benvingut a la meva nova PÀGINA web, espero que sigui la nostra: la teva i la meva.
“Web”, seguint la definició de l’enciclopèdia Catalana és un mot de gènere masculí (“Servidor d'informació World Wide Web”), però es pot formular la frase en femení si s’especifica que es parla del terme “pàgina web” i no “lloc web”, “espai web” o únicament “web”.


Errada 2: en ELLA podrem conversar
Correcció: HI podrem conversar


És preferible emprar un pronom feble que no pas un de fort (jo, tu, ell...). Per tant l’opció més adequada és HI podrem conversar.


Errada 3: temes d’interès PEL país
Correcció: temes d’interès PER AL país


Quan designem el destinatari cal usar per a


Errada 4: comunicar-nos obertA i directaMENT.
Correcció: comunicar-nos OBERTAMENT i directA.

En català, quan hi ha dos adverbis seguits és el primer que adopta la terminació ment, a diferència del castellà, que ho empra de forma inversa, per tant, en el discurs es copia la fórmula del castellà. Voldria afegir també que l’adverbi que no adopta el sufix “–ment”, cal formular-lo en femení, per això “directa” acaba en “a” enlloc de fer-ho en “e”.

Errada 5: ens permeten comunicar-NOS oberta i directament entre NOSALTRES
Correcció: ens permeten comunicar-NOS obertament i directa.

Es produeix una redundància, perquè el pronom ja indica que l’acció es desenvolupa “entre nosaltres”, per això aquesta darrera part de la frase caldria suprimir-la.


Errada 6: Bé, ja saps, quan vulguis ens connectem.
Correcció: Bé, ja HO saps, quan vulguis ens connectem.


Saber és un verb transitiu, per la qual cosa requereix un complement, ja sigui explicitat o substituït per un pronom, tal com plantejo en l’alternativa.

6a SESSIÓ

Treballarem el verb II (pàgines 197-205)
Practicarem  la creació de derivats parasintètics (pàgines 205-211)
Avaluarem dues expressions orals.

PROPOSTA D'ARTICLE D'OPINIÓ

Redacteu un article d'opinió de 250 mots en què exposeu la vostra opinió sobre el referèndum per la Independència que se celebrarà a Barcelona el dia 10 d'abril.

A continuació teniu un vídeo que us pot servir d'estímul.


vídeo referèndum



No votis. El nou vdeo de Barcelona Decideix per latortugadegracia

dijous, 24 de març de 2011

ERRADES I MILLORES DEL DARRER RESUM

  • Respecte a principis de segle XX
  • Centre Amèrica
  • el canvi climàtic amenaça als sistemes agrícoles
  • és una amenaça per tots
  • degut a la situació d'extrema pobresa
  • plujes, pujen
  • també perjudica a la salut
  • a nivell nacional

Recordeu que els títols no se subratllen ni duen punt final

divendres, 18 de març de 2011

UN BON ARTICLE D'UN COMPANY

La vinguda del Sant Pare a Barcelona

L’arribada del Sant Pare a Barcelona, Benet XVI, no va deixar indiferent a ningú. Durant unes hores la capital va ser el centre de totes les mirades i el reclam per a milers de fidels, seguidors i curiosos que esperaven amb expectació la seva presència.

Per una banda és lògic pensar que els practicants de la religió cristiana van viure entusiasmats l’esdeveniment, ja que eren conscients que vivien un moment històric, feia vint-i-vuit anys de l’última visita d’un Papa a Catalunya. Aquest entusiasme però va quedar troncat en copsar que el moment tan esperat (veure passar de prop el papa) no es complia del tot, a causa de la gran velocitat en què el papa mòbil va passar pels carrers de Barcelona.
Per altra banda, cal destacar el fet que al segle XXI, l’Església continuï permetent la desigualtat entre homes i dones. Com és possible que durant la cerimònia el paper de les monges quedés relegat a la neteja de l’oli que el Sant Pare vessava a l’altar.

Finalment, cal emfatitzar el gran desplegament que van realitzar els mitjans de comunicació amb el qual van aconseguir projectar la nostra nació arreu del món i, sobretot, veure com el macroprojecte del geni Gaudí, la Sagrada Família, es convertia en Basílica i el seu interior era acabat i exhibit per primera vegada en la història.


Albert Mayà Olivet

Divendres, 12 de novembre de 2010











PROPOSTA D'ARTICLE D'OPINIÓ

Redacteu un article d'opinió de 250 paraules en què exposeu el vostre punt de vista sobre la creació d'energia a través de les centrals nuclears. L'enllaç a un vídeo només és un estímul més per a la redacció d'aquest escrit.



vídeo 3/24

FEM ARTICLES D'OPINIÓ

A partir d'ara començarem a treballar aquest tipus d'expressió escrita. Cal que parem atenció, de forma detinguda i pausada als dos enllaços que us proposo de l'apartat Articles, documents i webs de lectura obligatòria:

  1. Argumenta en l'apartat argumentacions
  2. Connectors. D'aquest apartat cal fer l'exercici.