divendres, 27 de maig del 2011

UNA BONA RESSENYA

L’últim dia abans de demà

Després de vint anys sense saber-ne res, el protagonista de la novel•la troba en Robert, un amic de la infantesa, adolescència i joventut, convertit en un tinyós i solitari sense sostre. Empès per les ganes de recuperar tota la seva història comuna i de reparar els errors del passat, decideix acollir-lo a casa seva. Aquesta decisió, feta amb les millors intencions, esdevindrà l’inici d’una tragèdia espantosa.

A partir d’aquesta anècdota inicial es construeix el primer pla temporal de la narració, que consisteix en un recorregut per la vida dels protagonistes en el passat: l’escola, pares, les relacions amoroses, en especial amb la Francesca, els estudis universitaris, la ruptura...; el segon pla temporal de la narració es desenvolupa en el present, a partir de l’arribada del Robert a casa del protagonista i se centra en les conseqüències tràgiques que tindrà aquesta decisió en la vida del protagonista i de la seva família, la seva muller Nora, i la Jana, l’única filla que tenen.

L’estructura de la història es construeix a partir d’escenes, aparentment aïllades, que es van complementant i que acaben generant un tot que permet descobrir i entendre els esdeveniments del passat i del present, a cops divertits, d’altres dolorosos, sempre emotius.

Eduard Márquez ha escrit una novel•la amb una coloració fortament autobiogràfica, amb l’estil curós de sempre, impecable, i un llenguatge despullat de qualsevol retòrica, net, precís, excel•lent, a la recerca expressa de la musicalitat i la forma del poema.



Joaquim Armengol