- Respecte a principis de segle XX
- Centre Amèrica
- el canvi climàtic amenaça als sistemes agrícoles
- és una amenaça per tots
- degut a la situació d'extrema pobresa
- plujes, pujen
- també perjudica a la salut
- a nivell nacional
dijous, 24 de març del 2011
ERRADES I MILLORES DEL DARRER RESUM
dilluns, 21 de març del 2011
De més verdes en maduren: Reclama, demanda i defensa't en català
De més verdes en maduren: Reclama, demanda i defensa't en català: "L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar ahir a la seu d’Òmnium Cultural la campanya No canviem de llengua. E..."
divendres, 18 de març del 2011
UN BON ARTICLE D'UN COMPANY
La vinguda del Sant Pare a Barcelona
L’arribada del Sant Pare a Barcelona, Benet XVI, no va deixar indiferent a ningú. Durant unes hores la capital va ser el centre de totes les mirades i el reclam per a milers de fidels, seguidors i curiosos que esperaven amb expectació la seva presència.
Per una banda és lògic pensar que els practicants de la religió cristiana van viure entusiasmats l’esdeveniment, ja que eren conscients que vivien un moment històric, feia vint-i-vuit anys de l’última visita d’un Papa a Catalunya. Aquest entusiasme però va quedar troncat en copsar que el moment tan esperat (veure passar de prop el papa) no es complia del tot, a causa de la gran velocitat en què el papa mòbil va passar pels carrers de Barcelona.
Per altra banda, cal destacar el fet que al segle XXI, l’Església continuï permetent la desigualtat entre homes i dones. Com és possible que durant la cerimònia el paper de les monges quedés relegat a la neteja de l’oli que el Sant Pare vessava a l’altar.
Finalment, cal emfatitzar el gran desplegament que van realitzar els mitjans de comunicació amb el qual van aconseguir projectar la nostra nació arreu del món i, sobretot, veure com el macroprojecte del geni Gaudí, la Sagrada Família, es convertia en Basílica i el seu interior era acabat i exhibit per primera vegada en la història.
Divendres, 12 de novembre de 2010
PROPOSTA D'ARTICLE D'OPINIÓ
Redacteu un article d'opinió de 250 paraules en què exposeu el vostre punt de vista sobre la creació d'energia a través de les centrals nuclears. L'enllaç a un vídeo només és un estímul més per a la redacció d'aquest escrit.
vídeo 3/24
vídeo 3/24
FEM ARTICLES D'OPINIÓ
A partir d'ara començarem a treballar aquest tipus d'expressió escrita. Cal que parem atenció, de forma detinguda i pausada als dos enllaços que us proposo de l'apartat Articles, documents i webs de lectura obligatòria:
- Argumenta en l'apartat argumentacions
- Connectors. D'aquest apartat cal fer l'exercici.
EL DUBTE DE LA SETMANA 5
A continuació teniu un seguit d'articles de l'Estatut de Catalunya. Estan lleument alterats. Trobeu els errors en l'ús dels pronoms relatius.
ARTICLE 2. LA GENERALITAT
1. La Generalitat és el sistema institucional en el que s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els que aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS
L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels que deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en que s'organitza la Generalitat.
ARTICLE 10. LA CAPITAL
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d'acord amb què estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.
ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L'EXTERIOR
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països en els que es troben les comunitats catalanes a l'exterior i pot sol•licitar a l'Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.
SOLUCIÓ
ARTICLE 2. LA GENERALITAT
1. La Generalitat és el sistema institucional en el qual/ en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals/en què aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS
L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què/en el qual s'organitza la Generalitat.
ARTICLE 10. LA CAPITAL
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d'acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.
ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L'EXTERIOR
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països en què/en els quals es troben les comunitats catalanes a l'exterior i pot sol•licitar a l'Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.
5a SESSIÓ
Treballarem irregularitats verbals (pàgina 157-162).
Avaluarem dues expressions orals.
Explicarem l'estructura de l'article d'opinió
Parlarem de la distància de l'autor respecte a l'article d'opinió.
Avaluarem dues expressions orals.
Explicarem l'estructura de l'article d'opinió
Parlarem de la distància de l'autor respecte a l'article d'opinió.
dimarts, 15 de març del 2011
UN BON RESUM D'UNA COMPANYA
Taps de suro
Els objectius de la campanya són el reciclatge i la reutilització dels taps de suro, fomentar la inserció laboral del col·lectiu de discapacitats i la reivindicació tant del tap de suro com de la gestió sostenible dels boscos surers.
Retecork i l’Ajuntament de Palafrugell promouen una campanya pilot de reciclatge de taps de suro.
Els taps recollits en els establiments col·laboradors arriben a una entitat d’inserció laboral per a discapacitats on se’n fa una tria per eliminar les parts no reciclables, posteriorment s’envia la selecció a una empresa que l’ utilitza, afegint-t’hi suro verge, per a la fabricació d’altres productes.
Si l’experiència és suficientment positiva es vol estendre la campanya a altres poblacions sureres del Gironès i del Baix Empordà.
Tatiana Pujadas
divendres, 11 de març del 2011
ERRORS COMUNS I POSSIBLES MILLORES DEL DARRER RESUM
L'Alcalde...
Ajudaran a la Creu Roja/ Localitzen a les persones
en relació a
contar
es sumin
per la nit
L'ajuntament de Mataró
una crisis
hi han persones
recompte del número de persones
reben una formació on expliquen
a les 2:00h acaba
col-laboració
per tal de
es realitzarà un recompte ajustant una única xifra.
una crisis
hi han persones
recompte del número de persones
reben una formació on expliquen
a les 2:00h acaba
col-laboració
per tal de
es realitzarà un recompte ajustant una única xifra.
Errors de comprensió
Reben una formació de l'alcalde
En grups de 30
En grups de 30
Col·loquialismes
Els grups pentinen la ciutatAltres
L'objectiu és ajustar a la realitat una xifra única dels programes municipals.
EL DUBTE DE LA SETMANA. número 4
Un vegada treballat el gènere i el nombre de l'adjectiu ja esteu en condicions de detectar l'error que hi ha en tots els paràgrafs, excepte en un. M'he permès la llicència de pervertir lleument Josep Pla. No feu l'activitat sense gaudir de la precisió adjectiva de Pla.
1. Tornem ja fosc, amb lluna i poques ganes d’enraonar. Fa una nit molt silenciosa. No es mou ni una fulla. A l’aire hi ha un intens olor de fonoll. La llum de la lluna, en el verd profund de les pinedes, agafa un color de mel rossa. A la carretera, solitària, els nostres passos retrunyen estranyament. Sentim, de lluny, que les campanes greus, de la vila, toquen les vuit. La immobilitat de les coses sota la llum flonja i esblaimada és com un recolliment, com un desvari somniós i quiet.
2. La nit ens encamina a la casa de les senyoretes de la vila, a la Maison Tellier. Com que som gent important entrem per la porta excusada. Arribem al menjador, que conté una taula al centre, sis o set cadires sobre les parets i una bombeta elèctrica al sostre que fa una llum grisa i incerta. A la paret hi ha penjat un retrat de l’amo de l’establiment —un home gras, petit, amb un bigoti estilitzat per una bigotera nocturna, molt ben pentinat, enjoiat, extremament engavanyat dins el vestit, amb unes sabates de xarol sota el tub dels pantalons bombats que tenen uns botons de nacre que fan posar pell de gallina. (...)
Com que la casa era deserta de clients, hem passat al saló. El saló! Les noies feien pinya al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia; l’altra estava afònica; la tercera tenia un rogall de matís alcohòlic sinistre. No sé pas si es pot imaginar una cosa més trista, pobra, freda, esqueixada, macilent, exsangüe, tronada, crua, cruel, inapetent, que un d’aquests antres vilatans del vici i del plaer.
3. La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’aquí pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.
La mar, innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vaga.
Per trencar aquest joc hauríem de trobar el mot just i comprensiu de la mar... però així que pensem tenir-lo ens fuig com si fos una ramiola de vent o el cargol voluptuós i fugaç d’una onada.
4. En la docte corporació, Costa, el cafeter, hi serveix un cafè bo però fluixet. És un home parsimoniós i amable, d’un humor sempre igual, que constrasta amb el del cambrer de l’establiment, tipus energumènic, esqueixat i primari.
5. Matí, tramuntana. Em porten el cafè al llit i en el moment d’obrir els finestrons entra la llum africana i enlluernadora que hi ha sempre en aquest país. Llum d’hivern, però, d’una puresa metàl·lica, esterilitzada, una mica crua i aspra. L’habitació és blanca i nua. La fusta dels cairats és sense pintar. Sobre el llit pesat i anacrònic hi ha una màrfega vermella i florejada. A sota el llit, l’orinal hi va gran. El rentamans de ferro del racó tremola de fred i de nuesa. A la paret hi ha un calendari de gust valencià. Una estoreta de fonda pobre, prima com una orella de gat, s’ha mig ficat sota el llit. Sobre una cadira de formes pretensioses, la meva maleta, oberta, sembla fer un inacabable badall.
6. He entrat a l’església. Desagradabilíssima sensació de mala olor inconcreta —d’aire respirat i tornat a respirar, esgotat, devastat, d’un aire com si n’haguessin separat l’oxigen i hagués quedat reduït a una concentració microbiana antiga i densa— d’una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradabla—, una qualitat que fa posar pell de gallina.
7. És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió —ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida—només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual ho sacrificaré tot en la vida.
Josep Pla El quadern gris
SOLUCIÓ
Hem triat el comentari de l'Ester com a solució, perquè ha fet unes explicacions molt encertades. Gràcies a tots per les vostres aportacions.
1. a l’aire hi ha unA intensA olor de fonoll.
Olor és una paraula femenina, per tant cal que la resta de la frase en faci referència amb el mateix gènere.
2. No sé pas si es pot imaginar una cosa més trista, pobra, freda, esqueixada, macilentA.
Macilent – mailenta, ja que té la terminació –lent. (FONT: VVAA, Curs de Llengua Catalana. Nivell D. Pàg. 24)
3. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vagUE.
No és "vaga", sinó "vague", ja que fa referència a “malestar” i aquest mot és de gènere masculí.
4. En la doctA corporació.
Docta, ja que complementa “corporació” (de gènere femen)í l'adjectiu de què parlem té 2 formes de gènere (FONT: Enciclipèdia Catalana).
5. Una estoreta de fonda pobrA.
Estoreta és una paraula femenina, per tant l’adjectiu s’ha de formular en aquesta forma, també.
6. d’una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradablE.
Desagradable acaba en “e” àtona, per tant, seguint la norma general, és un adjectiu invariable en relació al seu gènere.
7. és correcte.
SOLUCIÓ
Hem triat el comentari de l'Ester com a solució, perquè ha fet unes explicacions molt encertades. Gràcies a tots per les vostres aportacions.
1. a l’aire hi ha unA intensA olor de fonoll.
Olor és una paraula femenina, per tant cal que la resta de la frase en faci referència amb el mateix gènere.
2. No sé pas si es pot imaginar una cosa més trista, pobra, freda, esqueixada, macilentA.
Macilent – mailenta, ja que té la terminació –lent. (FONT: VVAA, Curs de Llengua Catalana. Nivell D. Pàg. 24)
3. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vagUE.
No és "vaga", sinó "vague", ja que fa referència a “malestar” i aquest mot és de gènere masculí.
4. En la doctA corporació.
Docta, ja que complementa “corporació” (de gènere femen)í l'adjectiu de què parlem té 2 formes de gènere (FONT: Enciclipèdia Catalana).
5. Una estoreta de fonda pobrA.
Estoreta és una paraula femenina, per tant l’adjectiu s’ha de formular en aquesta forma, també.
6. d’una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradablE.
Desagradable acaba en “e” àtona, per tant, seguint la norma general, és un adjectiu invariable en relació al seu gènere.
7. és correcte.
dilluns, 7 de març del 2011
UN BON RESUM D'UNA COMPANYA
CANVI CLIMÀTIC A GROENLÀNDIA
Groenlàndia és l’illa més gran
del planeta i està majoritàriament coberta de gel. Els seus habitants, que
viuen de la pesca en el gel, han vist com els grans canvis en les condicions
climàtiques (estius més llargs i hiverns més curts) dificulten la forma
tradicional de subsistència.
La vida a l’illa és dura i ho
mostra l’alcoholisme i l’alt índex de suïcidis. Alguns, però, són optimistes i
esperen que, amb el desgel, recursos com el petroli o l’or quedin al descobert.
Glòria
Boada
PRINCIPALS ERRADES DEL SEGON RESUM
Medioambiental
l'ajuntament de Palafrugell
on hi treballen persones
l'ajuntament de Palafrugell
on hi treballen persones
Extendre's
Té el recolzament institucional
etc...
aquesta iniciativa compte amb el suport
els objectius de la campanya són, el reciclatge i la reutilització.
a nivell social
en la campanya hi participen
aquesta iniciativa compte amb el suport
els objectius de la campanya són, el reciclatge i la reutilització.
a nivell social
en la campanya hi participen
Idees mal interpretades
Restaurants de Palafrugell participen en el projecte...
La iniciativa s'estén a tota la província de Girona
La iniciativa s'estén a tota la província de Girona
Es volen fer contenidors de suro per a llocs públics.
No confongueu reutilitzar i reciclar o inserció i reinserció
una quants restaurants participen
No confongueu reutilitzar i reciclar o inserció i reinserció
una quants restaurants participen
Informació innecessària
quan anem a sopar i bevem un bon vi....
Altres errades
L'objectu és sensibilitzar i reutilitzar els taps de suro.Separeu en tres paràgrafs (introducció, cos, conclusió)
divendres, 4 de març del 2011
3a SESSIÓ
Expliquem l'article, els possessius, els numerals, els quantitatius i els indefinits (pàg. 61-69)
Fem dues exposicions orals i les valorem segons els criteris repartits.
Aprofundim amb els conceptes d'adequació i coherència.
Proposem un nou vídeo per resumir.
Fem dues exposicions orals i les valorem segons els criteris repartits.
Aprofundim amb els conceptes d'adequació i coherència.
Proposem un nou vídeo per resumir.
EL DUBTE DE LA SETMANA. NÚMERO 3
SOLUCIÓ
Els vehicles mixtos de l'empresa circulaven pels afores quan van passar el senyal que indicava un pendent del 10%.
Els vehicles mixtos de l'empresa circulaven pels afores quan van passar el senyal que indicava un pendent del 10%.
ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL RESUM
- Es tracta d'un país on hi predomina el gel
- Malgrat que Groenlàndia està coberta de gel, l'agricultura és inviable.
- hi ha un elevat número de suïcidis
- Degut al canvi climàtic els estius s'han allargat
- les condicions han canviat generant problemes en la forma de subsistència.
- no obstant, alguns tenen esperança
- viuen de la pesca enlloc de l'agricultura
- els hiverns ja no són tant freds
- la pesca en el gel és difícil, doncs, el clima ha canviat
- Groenlàndia, és l'illa més gran del món.
Idees tergiversades
- Va ser descoberta l'any 1982 per un víking
- el canvi climàtic provoca un alt índex d'alcoholisme i de suïcidis.
dijous, 24 de febrer del 2011
EL DUBTE DE LA SETMANA 1
Saps quantes persones hi havia a l'aula?
No sé el número de persones, però com a màxim 20.
OPTIMOT Fitxa 4165/2 nombre o número?
OPTIMOT Fitxa 4165/2 nombre o número?
Resposta
Totes dues formes són correctes però tenen significats diferents, que sovint es confonen.
La paraula nombre té els significats següents:
a) És un sinònim de quantitat; per exemple: Hi va assistir un gran nombre de convidats, El nombre d'exemplars d'aquest llibre és molt reduït.
b) S'utilitza com a concepte matemàtic; per exemple: nombre enter, nombre fraccionari, nombre natural, nombre negatiu, el nombre 8.
c) S'utilitza com a categoria gramatical; per exemple: el gènere i el nombre dels adjectius.
En canvi, la paraula número es fa servir en el casos següents:
a) Per designar els elements d'una sèrie o col·lecció; per exemple: Publicarem un número extraordinari de la revista, Viu al número 32 del carrer de Mallorca, Consulteu la pàgina número 334 del manual, El número de telèfon de l'agència és el 934 567 890, Té el DNI número 37 777 770, Cal que indiqueu el número de registre.
b) Per referir-se a un espectacle; per exemple: un número de circ, un número de ball.
a) És un sinònim de quantitat; per exemple: Hi va assistir un gran nombre de convidats, El nombre d'exemplars d'aquest llibre és molt reduït.
b) S'utilitza com a concepte matemàtic; per exemple: nombre enter, nombre fraccionari, nombre natural, nombre negatiu, el nombre 8.
c) S'utilitza com a categoria gramatical; per exemple: el gènere i el nombre dels adjectius.
En canvi, la paraula número es fa servir en el casos següents:
a) Per designar els elements d'una sèrie o col·lecció; per exemple: Publicarem un número extraordinari de la revista, Viu al número 32 del carrer de Mallorca, Consulteu la pàgina número 334 del manual, El número de telèfon de l'agència és el 934 567 890, Té el DNI número 37 777 770, Cal que indiqueu el número de registre.
b) Per referir-se a un espectacle; per exemple: un número de circ, un número de ball.
PROPOSTA DE VÍDEO PER RESUMIR. resum 2
VÍDEO TAPS DE SURO
Cliqueu a l'enllaç i podreu veure el vídeo que cal resumir.
Escolteu-lo només dues vegades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)